Educació – Rigor acadèmic, ofici periodístic

Quan jugar en estiu era mirar els núvols: com hem passat de la imaginació al ‘scroll’ infinit

Manuel Jiménez García, Universitat de les Illes Balears; Guillermo Vicens Gómez, Universitat de les Illes Balears; Juan Carlos Gonzálvez Almodóvar, Universitat de les Illes Balears, i Sofía García Martínez, Universitat de les Illes Balears

Anem d'excursió! Beneficis i reptes de les eixides escolars i colònies

Oscar Flores i Alarcia, Universitat de Lleida i Aleix Olondriz Valverde, Universitat de Lleida

Gent vestida amb una samarreta verda al carrer. Porten un cartell on es llig: "Més ràtios, més inclusió".

Creix l'abandonament docent: qui voldrà ser professor i en quines condicions d'aquí a deu anys?

Joan Tahull Fort, Universitat de Lleida

Un home juga a l'escacs amb una xiqueta a terra.

El meu fill té altes capacitats? Què significa realment aquesta etiqueta

Paloma Merello Giménez, Universitat de València

Un mestre dona una classe a infants asseguts pintant.

Claus per aconseguir una escola inclusiva real sense segregar l'alumnat ni sobrecarregar el professorat

Olga Múries Cantán, Universitat de Barcelona

Una mà sosté un bolígraf en una taula davant d'uns papers.

Proves d'accés a la universitat: és compatible l'ensenyament per competències en batxiller amb estudiar ara de memòria

Lucía Sánchez-Tarazaga, Universitat Jaume I i Joan Albert Gimeno Rovira, Universitat Jaume I

Altes capacitats: la resposta no és només “donar més treball”

Jessica Cabezas Alarcón, Universitat de Barcelona

Un nen i una nena caminen amb llibres al cap.

Protestes educatives: realitat de la situació segons la ciència i possibles solucions

Fernando Marhuenda Fluixá, Universitat de València; Aleix Olondriz Valverde, Universitat de Lleida; Gerard Ferrer Esteban, UOC - Universitat Oberta de Catalunya; Jessica Cabezas Alarcón, Universitat de Barcelona, i Oscar Flores i Alarcia, Universitat de Lleida

Una dona asseguda a a una taula amb una pissarra al darrere té la mà al cap i cara de cansanci.

La notícia, la carta, la narració… i ara també el ‘prompt’? Noves formes d'aprendre a escriure a l'escola

Irene Solanich Sanglas, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Núria Camps Casals

Dues xiquetes i dos xiquets escriuen davant d'uns ordinadors.

Una nena amb un rellotge a la mà i l'altra mà al cap, amb cara de preocupació.

Docents i alumnes: ensenyem i aprenem, o cronometrem?

Ramon Cladellas Pros, Universitat Autònoma de Barcelona

Més pati a l’escola? No és només temps: és decidir quin tipus d’infància volem

Sylvie Pérez Lima, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Com canvia una escola quan se la jutja (només) pels seus resultats

Gerard Ferrer Esteban, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Una adolescent mira a càmera amb els braços creuats. Sa mare posa amb la mateixa postura al fons.

L'adolescència no només canvia els fills: també transforma qui els cria

Joan Tahull Fort, Universitat de Lleida

Quin lloc ocupa la primera infància en les prioritats educatives i socials del país?

Berta Vila-Saborit, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; Francesca Davoli, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i Maira Gloria Olmos Martínez, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Jo també soc bona en matemàtiques! Aquesta és la manera d'ensenyar que canvia actituds

Pablo Beltrán-Pellicer, Universidad de Zaragoza; Gregorio Morales Ordóñez, Universitat de València, i Sergio Martínez-Juste, Universidad de Zaragoza

Una xica somrient escriu a una pissarra amb un retolador.

Per què el feminisme també beneficia els nois

Anna Sánchez-Aragón, Universitat Rovira i Virgili i Cilia Willem, Universitat Rovira i Virgili

Un grup de joves s'abracen i riuen recolzats en una paret blava.

Elinor Goldschmied recomendava una varietat de textures i pesos.

En comptes d’una pantalla, una panera dels tresors: Elinor Goldschmied i la seva proposta per al desenvolupament infantil

Gabriel Díaz Cobos, Universitat de Barcelona

Més enllà de l’anglès: com potenciar la diversitat lingüística europea a través de l’Erasmus

Josep Maria Cots Caimons, Universitat de Lleida i Gloria Vázquez García, Universitat de Lleida

Per què el pensament infantil necessita les relacions socials per desenvolupar-se?

Elena Requena Varón, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

‘Only in English’: és útil usar la llengua materna quan s'apren una llengua estrangera?

Iria Bello Viruega, Universitat de les Illes Balears

El miratge dels detectors d'inteŀligència artificial: per què no són útils ni justos

Faraón Llorens Largo, Universidad de Alicante i Marc Alier Forment, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech

Símbols informàtics eixint d'un ordinador portàtil.

Pot la IA trencar la creativitat infantil o ajudar en classe a potenciar-la?

Teresa Romeu, UOC - Universitat Oberta de Catalunya i Montse Guitert, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Una nena asseguda al costat d'un robot de cartró, tots dos somrients.

Una professora ensenya una tauleta a una alumna.

De prohibir mòbils a mutilar tauletes: maneres de gestionar (malament) la tecnologia a l'aula

Margarida Romero, Universitat Internacional de Catalunya; Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC) i Enric Vidal, Universitat Internacional de Catalunya

Educació – Rigor acadèmic, ofici periodístic – The Conversation

Top stories